Ronca.
Ronca i ronca i ronca.
I cada ronc és una forma nova. Primer el telèfon damunt la tauleta, bzzz, bzzz, notificació que no existeix. Després un camió al carrer, però no hi ha carrer. Un gos lladra, però no tinc gos. Els roncs són animals que no he vist mai: un porc sense ulls, una vaca que camina de cap per avall. Són una lletra G majúscula i gutural. Com un àrab o un hebreu intentant engegar una frase.
G. G. G. G.
Taps de silicona.
Auriculars.
Pluja falsa al mòbil.
La pluja es converteix en sang que cau contra els vidres. La música es trenca, cada nota es converteix en ronc, ronc, ronc.
Tres nits, quatre, vint. No importa. El temps és un rellotge sense busques. Jo estic dins de la panxa del rellotge i cada respiració del vell és un cop de pèndol. El món és el seu coll.
G. G. G. G.
Veig la vibració. No l’escolto, la veig. Ones que travessen el sostre, que baixen com cordes invisibles que vibren, s’enrotllen als meus turmells, em fan tremolar els ossos occipitals, em deixen vore el sostre amb la llum apagada. Els roncs em diuen coses. Paraules.
—Vine.
—Obri.
—Acaba.
Amazon. Rossinyols. Les claus arriben dins d’una caixeta roja i la caixeta em parla: “jo soc la solució”. Un full d'instruccions i obrir un pany és la cosa més senzilla del món. Les peces brillen com les ferramentes d'un dentista, son els bàrtuls d'un cirurgià.
Obrir la porta és com obrir un ull gegant. La casa és un pulmó vell que respira lentament. Parets que s’inflen, sostres que s’enfonsen, tot batega amb ell.
G. G. G. G.
El miro, una apnea. Per favor que pare de respirar.
G. G. G. G.
Hi torna. Dorm. O no. Potser no és ell. Potser és un animal gran, una bèstia tapada amb llençols, una muntanya que tremola. Com un Smaug domèstic. La boca oberta és un túnel negre. Els roncs ixen com vagons, com soldats, com abelles enfurides que em cerquen el cervell.
Mans al coll. M'assec damunt del vell. I premo. Premo fort. Obre els ulls i em mira. Però no podrà fer-hi res. El vell s’agita, s’ofega, i cada cop que gruny la casa gruny amb ell. Les parets tremolen, els mobles cauen, el món s’afona. Les G es van convertint en H aspirades. I després en h mudes. Jo continuo, continuo, continuo.
I llavors res.
Cap soroll.
Un buit tan gran que em fa mal a les orelles.
Silenci.
Torno a casa.
Tanco els ulls.
Somric com un xiquet menut.
Dormo.